Cada cop més empreses fan esforços reals per mesurar i millorar el seu impacte ambiental, social i de governança —el famós ESG. Elaboren informes, recullen dades, compleixen normatives. Però quan arriba el moment de comunicar aquest impacte, moltes es troben amb una paret: informes llargs, tècnics, impersonals i, sobretot, difícils de llegir i connectar emocionalment.
I aquí hi ha un gran error estratègic. Perquè l’impacte no només s’ha de complir. S’ha d’explicar. I s’ha d’entendre.
Quan comunicar és només “complir l’expedient”
En moltes organitzacions, l’informe ESG és vist com una obligació anual, un document per inversors o administracions. S’hi bolca tot el que s’ha fet —i sovint ben fet— però sense pensar en qui llegirà aquest document ni què se’n vol aconseguir realment.
El resultat són documents extensos, carregats de taules, tecnicismes i formats estandarditzats que no generen cap connexió. I això té conseqüències:
- El públic no entén quin impacte real té la marca.
- Els equips interns no se senten part del relat.
- Els mitjans no troben angles interessants per difondre.
- Els valors de l’empresa no es projecten amb força.
Per què és un problema de comunicació?
Perquè comunicar sostenibilitat no és només publicar dades. És explicar què signifiquen, com s’han aconseguit, quins reptes hi ha hagut pel camí i què es vol millorar.
I això no és maquillatge. És fer que la informació arribi, es processi i motivi. Perquè quan una dada s’entén, pot canviar comportaments.
Quan s’oblida en una pàgina 73 d’un PDF, no serveix de res.